CAS_Pensar es dar forma: nombrar, ordenar, imaginar. Es hilar, conectar lo que percibimos con lo que recordamos para dotar de sentido al mundo. Esta función de la psique convierte lo que vemos en significado y nos ayuda a elegir un rumbo. A veces el pensamiento nos cuida —nos explica, nos reafirma, nos consuela—; suele coincidir con su versión más calmada y consciente. Otras, en cambio, se acelera, se repite en bucle o se convierte en ruido. Puede ser faro, pero también tormenta.
En estos cuadros, Sorolla muestra distintas maneras de pensar: leer para estar un rato en otra parte; coser una vela para preparar un viaje; mirarse en un espejo y conversar con la imagen; repetir un trabajo colectivo; mirar a los hijos y ensayar el futuro; reír con amigas y encontrar palabras que alivian. Desde la acción puramente intelectual a la vivencia lúdica, el pensamiento no reside solo en la cabeza: también vive en la atención, en el lenguaje y en la memoria del cuerpo.
CAT_Pensar és donar forma: anomenar, ordenar, imaginar. És filar, connectar allò que percebem amb allò que recordem per donar sentit al món. Aquesta funció de la psique converteix el que veiem en significat i ens ajuda a triar un rumb. De vegades el pensament ens cuida —ens explica, ens reafirma, ens consola—; sol coincidir amb la seva versió més calmada i conscient. D’altres vegades, en canvi, s’accelera, es repeteix en bucle o es converteix en soroll. Pot ser far, però també tempesta.
En aquests quadres, Sorolla mostra diferents maneres de pensar: llegir per poder ser una estona en una altra part; cosir una vela per preparar un viatge; observar-se al mirall i conversar amb la pròpia imatge; repetir una feina col·lectiva; mirar els fills i assajar el futur; riure amb amigues i trobar paraules que alleugen. Des de l’acció purament intel·lectual fins a la vivència lúdica, el pensament no resideix només al cap: també viu en l’atenció, en el llenguatge i en la memòria del cos.
EUS_Pentsatzea forma ematea da: izendatu, antolatu, irudikatu. Harilkatzea da, hautematen duguna gogoratzen dugunarekin uztartzea, munduari zentzua emateko. Psikearen eginkizun horrek ikusten duguna esanahi bihurtzen du, eta norabidea hautatzen laguntzen digu. Tarteka, pentsamenduak zaindu egiten gaitu —azalpenak ematen dizkigu, berresten gaitu, kontsolatzen gaitu—; bere bertsiorik lasaienarekin eta kontzienteenarekin bat egin ohi du. Beste batzuetan, ordea, bizkortu egiten da, buklean errepikatzen da edo zarata bihurtzen da. Itsasargi izan daiteke, baina baita ekaitz ere.
Margolan hauetan, Sorollak pentsatzeko modu desberdinak erakusten dizkigu: irakurri, une batez beste nonbait egoteko; bela bat josi, bidaia bat prestatzeko; nork bere burua ispiluan begiratu eta irudiarekin solasean aritu; talde-lan bat behin eta berriz egin; seme-alabei begiratu eta etorkizuna entseatu; lagunekin barre egin eta goxatzen duten hitzak aurkitu. Jarduera intelektual hutsetik bizipen jostagarriraino, pentsamendua ez dago buruan soilik: arretan ere bizi da, baita hizkuntzan eta gorputzaren oroimenean ere.
