Vendiendo melones / Venent melons

¿Crees que esta escena está idealizada? 

Observar con calma suele ser revelador. En el centro del cuadro, los protagonistas principales realizan lo que el título nos anuncia: la venta de melones. Pero si exploramos con detenimiento descubrimos todo un universo complementario: más que mostrarnos un instante, Sorolla describe con pincel minucioso todos los ingredientes de la vida rural en una típica alquería valenciana del siglo XIX. La indumentaria regional —terciopelo, lana, esparto, borlas, cintas—; la cerámica y artesanía popular —azulejos multicolor y platos decorados—; la arquitectura tradicional —el aljibe, rejas de hierro forjado— y la omnipresente parra. Otros personajes secundarios completan la escena: mujeres trabajando al fondo, alguien tocando la guitarra, incluso algunos patos. Todo un ejercicio de síntesis idealizada. Pero la idealización forma parte de la vida, y es aún más necesaria cuando atravesamos momentos difíciles. ¿Crees que refugiarse en “lo ideal” puede ser una vía de escape en situaciones complejas?

Allò que és estrany permet que existisca el que és normal. En la pintura occidental, quan es defineix què és hegemònic i normatiu, sorgeix «allò pintoresc», això és, allò que crida l’atenció per curiós i extravagant. D’aquest tronc comú sorgiran moltes altres categories, entre elles, «allò espanyol». Sempre, a més, des d’una mirada externa, moltes vegades forana, que imagina el territori de la península Ibèrica com un espai mitològic on hi ha diferents personatges estereotipats: chulos, manolas, bandolers i Cármenes flamenques.

Aquest ensomni s’articula a través de la satisfacció dels cinc sentits, la qual cosa indica, una vegada més, que qui dirigeix tot això és la raó i la lògica a la recerca dels seus contraris. Per això en aquesta obra veiem tantes coses boniques: vaixella decorada, una guitarra, borles de colors, una frondosa parra. Fins i tot uns ànecs que semblen eixits d’un conte! Tot un desplegament d’experiències físiques per a donar a l’espectador allò que faltava en l’aspra vida industrial del segle XIX.