Cosiendo la vela / Cosint la vela / Bela josten

CAS_Este cuadro nos invita al juego de la sinestesia: la interconexión misteriosa entre los cinco sentidos. Ocurre cuando nuestro cerebro hace una voltereta, juguetona y sorprendente, para ampliar el alcance sensorial, atribuyendo características de un sentido a otro: un sonido dulce, un color áspero, un sabor brillante. Sorolla favorece ese intercambio sinestésico: podemos imaginar cómo la luz filtrada es perfumada por los geranios. Y casi adivinamos el tacto salado de la vela. 

Ahora observamos el trabajo. Tensar el hilo, alinear, pasar la aguja. El ritmo de la costura nos sumerge en un estado meditativo. El ir y venir de la respiración, ese compás calmante. ¿Será el pensamiento como esa vela? Entonces, coser sería como observar qué hilo atraviesa ese lienzo mental. La atención plena es como esa hebra que no podemos desatender: a veces se rompe o se enreda, pero es parte del proceso. Volvemos a enhebrar y continuamos. En nuestras manos tejemos aquello que impulsa nuestra embarcación.

CAT_Aquest quadre ens convida al joc de la sinestèsia: la interconnexió misteriosa entre els cinc sentits. Ocorre quan el nostre cervell fa una tombarella, juganera i sorprenent, per ampliar l’abast sensorial, i atribueix característiques d’un sentit a un altre: un so dolç, un color aspre, un sabor brillant. Sorolla afavoreix aquest intercanvi sinestèsic: podem imaginar com la llum filtrada és perfumada pels geranis. I gairebé endevinem el tacte salat de la vela.

Ara observem el treball. Tibar el fil, alinear, passar l’agulla. El ritme de la costura ens submergeix en un estat meditatiu. L’anada i tornada de la respiració, aquest compàs calmant. Serà el pensament com aquesta vela? Llavors, cosir seria com observar quin fil travessa aquest llenç mental. L’atenció plena és com aquest fil que no podem desatendre: de vegades es trenca o s’embolica, però forma part del procés. Tornem a enfilar l’agulla i continuem. A les nostres mans teixim allò que impulsa la nostra embarcació.

EUS_Margolan honek sinestesiaren jolasean murgiltzera gonbidatzen gaitu: bost zentzumenen arteko elkarrekiko lotura misteriotsua. Gure garunak itzulipurdi bat —jostaria eta harrigarria— egiten duenean gertatzen da, zentzumenen irismena zabaltzeko eta zentzumen baten ezaugarriak beste bati emateko: soinu ezti bat, kolore zakar bat, zapore dirdiratsu bat. Sorollak sinestesia-truke hori ahalbidetzen du: irudika dezakegu nola iragazitako argi hori geranioek lurruntzen duten. Eta belaren ukitu gazia atzematera iristen gara ia. 

Orain lana behatzen dugu. Haria tenkatu, lerrokatu, jostorratza pasatu. Josturaren erritmoak meditazio-egoera batean murgiltzen gaitu. Arnasketaren joan-etorria, barealdia dakarren konpas hori. Bela hori bezalakoa ote da pentsamendua? Hortaz, jostea litzateke gure buruko mihise hori zein harik zeharkatzen duen behatzea bezalakoa. Arreta osoa jaramonik gabe utzi ezin dugun hari-zuntz hori bezalakoa da: Batzuetan hautsi edo korapilatu egiten da, baina hori prozesuaren parte da. Berriro haria sartu eta aurrera jarraitzen dugu. Gure eskuetan ehuntzen dugu gure ontzia bultzatzen duen hori.