Saltear al contenido principal

CULTURA
GALERÍA
¿Sorolla en un hospital?

Vendiendo melones / Venent melons / Meloiak saltzen

Joaquín Sorolla Bastida
Vendiendo melones / Venent melons

1890
Óleo sobre lienzo
52,2 x 78,6 cm

© Colección Carmen Thyssen-Bornemisza en préstamo gratuito al Museo Carmen Thyssen Málaga. CTB.1995.29

Vendiendo melones / Venent melons / Meloiak saltzen

CAS_Observar con calma suele ser revelador. En el centro del cuadro, los protagonistas principales realizan lo que el título nos anuncia: la venta de melones. Pero si exploramos con detenimiento descubrimos todo un universo complementario: más que mostrarnos un instante, Sorolla describe con pincel minucioso todos los ingredientes de la vida rural en una típica alquería valenciana del siglo XIX. La indumentaria regional —terciopelo, lana, esparto, borlas, cintas—; la cerámica y artesanía popular —azulejos multicolor y platos decorados—; la arquitectura tradicional —el aljibe, rejas de hierro forjado— y la omnipresente parra. Otros personajes secundarios completan la escena: mujeres trabajando al fondo, alguien tocando la guitarra, incluso algunos patos. Todo un ejercicio de síntesis idealizada. Pero la idealización forma parte de la vida, y es aún más necesaria cuando atravesamos momentos difíciles. ¿Crees que refugiarse en “lo ideal” puede ser una vía de escape en situaciones complejas?

CAT_Observar amb calma sol ser revelador. En el centre del quadre, els protagonistes principals fan allò que el títol ens anuncia: la venda de melons. Però si observem amb deteniment descobrim tot un univers complementari: més que mostrar-nos un instant, Sorolla descriu amb pinzell minuciós tots els ingredients de la vida rural en una típica alqueria valenciana del segle XIX. La indumentària regional —vellut, llana, espart, borles, cintes—; la ceràmica i l’artesania popular —taulells multicolor i plats decorats—; l’arquitectura tradicional —l’aljub, les reixes de ferro forjat— i la parra omnipresent. Altres personatges secundaris completen l’escena: dones treballant al fons, algú tocant la guitarra, fins i tot alguns ànecs. Tot un exercici de síntesi idealitzada. Però la idealització forma part de la vida, i és encara més necessària quan travessem moments difícils. Creus que refugiar-se en «l’ideal» pot ser una via d’escapament en situacions complexes?

EUS_Patxadaz behatzea argigarria izan ohi da. Mihisearen erdian, protagonista nagusiak izenburuak iragartzen digun hori egiten ari dira: meloiak saltzen. Baina arretaz arakatzen badugu, unibertso osagarri oso bat aurkituko dugu: ikusleari une bat erakutsi baino, Sorollak pintzelkada xehez deskribatzen ditu XIX. mendeko Valentziako basetxe ohiko bateko nekazari-bizitzaren osagai guztiak. Eskualdeko jantziak —belusa, artilea, espartzua, borlak, xingolak—; herri-zeramika eta artisautza —kolore anitzeko azulejoak eta plater dekoratuak—; arkitektura tradizionala —uraska, burdina forjatuzko hesiak— eta nonahiko mahatsondoa. Bigarren mailako beste pertsonaia batzuek osatzen dute eszena: emakumeak lanean hondoan, norbait gitarra jotzen, baita ahate batzuk ere. Sintesi idealizatuaren ariketa oso bat. Baina idealizazioa bizitzaren parte da, eta are beharrezkoagoa da une zailak bizi ditugunean. Zure iritziz, “ametsezkoa den horretan” babestea ihesbide bat izan daiteke egoera korapilatsuetan?

Volver arriba