Hora del baño / Hora del bany / Bainatzeko ordua

CAS_¿Recuerdas tu primer baño en el mar? En la orilla se despiertan los cinco sentidos, y el encuentro entre la tierra y el agua puede ser un campo de juegos infinito.

 Con cada pequeña ola, la arena se arremolina y desaparece bajo los pies. Un leve tumulto, un cosquilleo y de repente esa sensación de pisar el vacío. Pero la inestabilidad puede ser breve: damos un paso, y de nuevo tierra firme. Aunque, ¿por qué llamamos a la tierra firme? El suelo que pisamos puede cambiar súbitamente. Pero, por ello mismo, también se puede moldear.

Sorolla pintó esta escena en 1909 en las playas de Valencia. Para evitar el deslumbramiento de la luz cegadora, eligió un punto de vista alto. Aquí la orilla ofrece solo un fragmento de la realidad: el sol de cara, el oído taponado por la sal, la sombrilla como un velo. La espuma que da un revolcón. La infancia como una ráfaga repentina que nunca se va del todo.

CAT_Recordes el teu primer bany a la mar? A la vora es desperten els cinc sentits, i la trobada entre la terra i l’aigua pot esdevenir un camp de joc infinit. Amb cada petita onada, la sorra s’arremolina i desapareix sota els peus. Una lleu commoció, un pessigolleig i, de sobte, aquella sensació de trepitjar el buit. Però la inestabilitat pot ser breu: fem un pas i, de nou, terra ferma. Encara que, per què en diem terra ferma? El sòl que trepitgem pot canviar sobtadament. Però, precisament per això, també es pot modelar.

Sorolla va pintar aquesta escena el 1909 a les platges de València. Per evitar l’enlluernament de la llum encegadora, va escollir un punt de vista elevat. Aquí la riba ofereix només un fragment de la realitat: el sol de cara, l’oïda tapada per la sal, l’ombrel·la com un vel. L’escuma que ens fa rodolar. La infància com una ràfega sobtada que mai no acaba de marxar del tot.

EUS_Gogoratzen al duzu itsasoan hartu zenuen lehen bainua? Itsasertzean bost zentzumenak ernatzen dira, eta lurraren eta uraren arteko topagunea jolas-eremu amaigabe bihur daiteke. Olatu txiki bakoitzarekin, hondarra zurrunbilotzen eta oin azpian desagertzen da. Zurrunbilo arin bat, kili-kili bat eta, bat-batean, hutsa zapaltzearen sentsazio hori. Ezegonkortasuna, ordea, iragankorra izan daiteke: urrats bat eman, eta berriro lur tinkoa. Baina, zergatik esaten diogu lurrari tinko? Zapaltzen dugun lurra bat-batean alda daiteke. Baina, horregatik beragatik, moldatu ere molda daiteke.

Sorollal agertoki hori 1909an margotu zuen Valentziako hondartzetan. Argi itsugarriaren dirdira saihesteko, goiko ikuspuntu bat hautatu zuen. Hor, itsasertzak errealitatearen zati bat baino ez digu erakusten: eguzkia aurrez aurre, belarria gatzak itxita eta itzalkina belo bat bezala. Aparraren itzulipurdia. Haurtzaroa, sekula guztiz joaten ez den bat-bateko ufada bat bezala.