Joaquín Sorolla Bastida
Saliendo del baño
1915
Óleo sobre lienzo
130 x 150,50cm
© Museo Sorolla
no inv. 01115.
CAS_Aunque este cuadro puede aludir a la maternidad, existen muchos tipos de cuidados así como personas que los ofrecen. ¿Quién te envolvió con la toalla seca y cálida cuando soplaba un viento fuerte?
Aquí, al salir del mar, el cuerpo más vulnerable transita del agua al viento, del juego al amparo. La toalla blanca absorbe la sal, el frío se retira poco a poco y el rosa de la ropa sugiere ternura sin exhibir. Sorolla convierte un gesto sencillo en refugio: envolver, secar, proteger.
Con el tiempo, la vida describe una simetría de los afectos: el adulto devuelve la atención recibida, cerrando el círculo con la siguiente generación, tal vez también con la anterior. Piensa en tus propias “maternidades” —madres, padres, abuelos, hermanas, amigos, sanitarios—: ¿quién te envolvió con la toalla seca y cálida cuando soplaba la brisa? ¿A quién te gustaría resguardar hoy de los vendavales de la vida?
CAT_Encara que aquest quadre pot al·ludir a la maternitat, hi ha moltes formes de cures, així com persones que les ofereixen. Aquí, en sortir de la mar, el cos més vulnerable transita de l’aigua al vent, del joc a l’empara. La tovallola blanca absorbeix la sal, el fred es retira a poc a poc i el rosa de la roba suggereix tendresa sense exhibir. Sorolla converteix un gest senzill en refugi: embolcallar, eixugar, protegir.
Amb el temps, la vida descriu una simetria dels afectes: l’adult retorna l’atenció rebuda, tancant el cercle amb la generació següent, i potser també amb l’anterior. Pensa en les teves pròpies «maternitats» —mares, pares, avis, germanes, amics, professionals sanitaris—: qui et va embolcallar amb la tovallola seca i càlida quan bufava la brisa? A qui t’agradaria protegir avui dels temporals de la vida?
EUS_Margolan horrek amatasunari erreferentzia egin diezaiokeen arren, zaintzak mota askotakoak dira, baita horiek ematen dituzten pertsonak ere. Hemen, itsasotik ateratzean, gorputz zaurgarriena uretik haizera igarotzen da, jolastetik babesera. Eskuoihal zuriak gatza xurgatzen du, hotzak pixkanaka atzera egiten du, eta arroparen arrosak samurtasuna iradokitzen du, erakutsi gabe. Sorollak keinu xume bat babesleku bihurtzen du: bildu, lehortu, babestu.
Denboraren poderioz, bizitzak afektuen simetria bat marrazten du: jasotako arreta itzultzen du helduak, hurrengo belaunaldiarekin zirkulua itxiz, eta agian aurrekoarekin ere bai. Pentsatu zeure “amatasunetan” —amak, aitak, aitona-amonak, neba-arrebak, lagunak, osasun-langileak—: nork bildu zintuen eskuoihal lehor eta epelaz brisa zebilenean? Nor babestu nahiko zenuke gaur bizitzaren haizeetatik?