Saltear al contenido principal

CULTURA
GALERÍA
¿Sorolla en un hospital?

Rompeolas de San Sebastián / Escullera de Sant Sebastià

Joaquín Sorolla Bastida
Rompeolas de San Sebastián / Escullera de Sant Sebastià

c. 1917
Óleo sobre lienzo
52 x 72 cm

© Colección Carmen Thyssen-Bornemisza en préstamo gratuito al Museo Carmen Thyssen Málaga. CTB.1998.88

Rompeolas de San Sebastián / Escullera de Sant Sebastià

Observar la naturaleza puede darnos respuestas. A pesar de la erosión de las olas —las dificultades de la vida— y de una climatología adversa, la montaña permanece serena en su fortaleza.

En este cuadro bañado por una luz muy diferente a la del Mediterráneo, Sorolla retrata el ambiente nublado y húmedo de San Sebastián ante un mar desapacible. Unas figuras mínimas se apoyan en la barandilla: su pequeñez agranda el mar. Solemos fijarnos en lo que se mueve —la marea, los personajes, las nubes—, pero olvidamos lo que permanece. Las olas van y vienen, rompen, estalla un universo de espuma efímera; tras un momento de apnea, el mar se repliega y vuelta a empezar. Una racha de viento arranca algún sombrero, nos tambalea, nos expone más a la inclemencia. ¿Qué pensará el monte Ulía, allá al fondo? Desde su quietud antigua, observa imperturbable el transcurrir de los paseantes y de los siglos.

Si hi ha molt de soroll, mira la muntanya. Ella estava ahí molt abans de les màquines, abans que els artistes entraren i isqueren. Molt abans que l’anomenaren muntanya.

Estaria bé preguntar-li què n’opina. Sempre observem el que es mou: la marea inquieta, els passejants, el cel inestable. Però no pensem què pot estar sentint ella davant de tantes coses. (També estaria bé dirigir l’atenció cap a aquestes parets i aquests corredors. No crec que els siga indiferent tot el que ací ocorre.)

Una vegada que Sorolla descobreix a París el plenairisme –és a dir, la pintura en contacte directe amb l’exterior i la naturalesa, fora de l’estudi del pintor– sembla que els fenòmens naturals irrompen en els seus llenços com alleujant la sequedat de la tela, del treball en un taller. En un segle en què el soroll de les màquines industrials i les llargues jornades laborals inundaven les ciutats, les obres comencen a incorporar aquelles sensacions lleugeres i envolupants.

Volver arriba