El regreso de la pesca. Remolcando el barco / La tornada de la pesca. Remolcant el vaixell / Arrantzatik bueltan. Txalupa herrestan

CAS_La fuerza no siempre se muestra empujando: a veces reside en tirar con calma, en hacer el esfuerzo justo para no romperse, incluso en aprovechar la ola a nuestro favor. Observa a los bueyes: su corpulencia es poderosa, pero no violenta. Su impulso es constante pero sosegado. Las circunstancias no son fáciles: arrastrar el peso de la barca con la captura del día, la vela latina hinchada por la insistencia del viento, el cambio de elemento —ese tránsito del agua a la tierra—: todo converge en ese instante crucial, en que todo depende de la coordinación y la persistencia. Y a pesar de todo, asumen y realizan el trabajo desde una aceptación sabia. Parece que observan todo desde fuera y toman decisiones desde la órbita del silencio. 

CAT_La força no sempre es manifesta empenyent: de vegades resideix a estirar amb calma, a fer l’esforç just per no trencar-se, fins i tot a aprofitar l’onada al nostre favor. Observa els bous: la seva corpulència és poderosa, però no violenta. El seu impuls és constant però assossegat. Les circumstàncies no són fàcils: arrossegar el pes de la barca amb la captura del dia, la vela llatina inflada per la insistència del vent, el canvi d’element —aquest trànsit de l’aigua a la terra—: tot convergeix en aquest instant crucial, en què tot depèn de la coordinació i la persistència. I malgrat tot, assumeixen i fan el seu treball des d’una acceptació sàvia. Sembla que observen tot des de fora i prenen decisions des de l’òrbita del silenci. Gairebé sempre necessitem tranquil·litat i pausa per a arribar a la millor decisió possible. Quan vas aprendre a mantenir la calma davant una situació difícil?

EUS_Indarra ez da beti bultza eginez erakusten: batzuetan, lasai egin behar da tira, ez hausteko adinako indarra egin behar da, eta olatua gure alde baliatzen jakin behar dugu. Erreparatu idiei: Haien gorpuzkera ahaltsua da, baina ez bortitza. Haien bultzada etengabea da, baina narea. Egoera ez da samurra: txaluparen zama herrestan eramatea eguneko harrapaketarekin, haizearen ekinez bela latindarra puztuarekin, elementu aldaketarekin —itsasotik lehorrerako igarotze hori—: Dena batzen da une erabakigarri horretan; dena dago koordinazioaren eta jarraitutasunaren mende. Eta guztiagatik ere, lana onartu eta egin egiten dute, onarpen jakitsu batetik. Badirudi dena kanpotik behatzen dutela, eta erabakiak isiltasunaren orbitatik hartzen dituztela. Ia beti lasaitasuna eta pausa behar ditugu, ahalik eta erabakirik onenera heltzeko. Noiz ikasi zenuen lasaitasunari eusten egoera zail baten aurrean?