El baño del caballo / El bany del cavall / Zaldiaren bainua

CAS_En un hábitat marítimo que le resulta extraño, ¿qué hace que el caballo confíe en el niño? A pesar de encontrarse fuera de su ecosistema natural, el animal se deja guiar con serenidad: su instinto se lo susurra. Quizá ve inocencia en la desnudez del muchacho: es inofensivo, no tiene nada que esconder. El vínculo entre ellos es silencioso pero firme, como todo lo que sostiene de verdad. Cuando el entorno cambia y abandonamos la seguridad de lo conocido —la famosa zona de confort—, escuchar y avanzar junto a aquél que conoce el camino es una forma de sabiduría. De nuevo, Sorolla recorta el cielo; apenas vislumbramos el horizonte. La ausencia de perspectiva obliga a nuestra mirada a centrarse, a fijarse en lo más cercano: la cuerda —el vínculo—, las sombras —aquello que no queremos ver—, el reflejo en el agua —lo que nos devuelve el espejo de la realidad—. Caminando de la mano, intuición e inocencia transitan en confianza el camino de vuelta a casa.

CAT_En un hàbitat marítim que li resulta estrany, què fa que el cavall confiï en el nen? Tot i trobar-se fora del seu ecosistema natural, l’animal es deixa guiar amb serenitat: el seu instint li ho xiuxiueja. Potser veu innocència en la nuesa del noi: és inofensiu, no té res a amagar. El vincle entre tots dos és silenciós però ferm, com tot el que sosté de debò. Quan l’entorn canvia i abandonem la seguretat d’allò conegut —la famosa zona de confort—, escoltar i avançar al costat de qui coneix el camí és una forma de saviesa. De nou, Sorolla retalla el cel; amb prou feines entreveiem l’horitzó. L’absència de perspectiva obliga la nostra mirada a centrar-se, a fixar-se en el més pròxim: la corda —el vincle—, les ombres —allò que no volem veure—, el reflex en l’aigua —el que ens retorna el mirall de la realitat—. Caminant de la mà, intuïció i innocència recorren en confiança el camí de tornada a casa.

EUS_Arrotza zaion itsas ingurune batean, zerk egiten du zaldiak mutikoarengan konfiantza izatea?Bere ekosistema naturaletik kanpo egon arren, animalia baretasun osoz uzten dio gidatzen mutikoari: haren senak xuxurlatzen dio. Agian errugabetasuna ikusten du mutilaren biluztasunean:kaltegabea da, ez du zer ezkutaturik.Haien arteko lotura isila baina sendoa da, egiak sostengatzen duen guztia bezala.Ingurunea aldatu eta ezagun dugun horren segurtasuna —erosotasun eremu ospetsua— atzean uzten dugunean, bidea ezagutzen duena entzutea eta haren eskutik aurrera egitea jakituria-mota bat da.Berriz ere, Sorollak zerua moztu du; ortzi-muga nekez antzeman dezakegu.Perspektibarik ezak zentratzera behartzen du gure begirada, hurbilenekoari erreparatzera:soka —lotura—, itzalak —ikusi nahi ez dugun hori—, islak uretan —errealitatearen ispiluak itzultzen digun hori—.Eskutik helduta oinez, intuizioa eta xalotasuna konfiantzaz doaz etxera bidean bueltan.