Joaquin Sorolla Bastida
El regreso de la pesca. Remolcando el barco / El retorn de la pesca. Remolcant el vaixell
1894
Óleo sobre lienzo
265 x 403,5cm
© Musée d’Orsay, Dist. RMN-Grand Palais / Patrice Schmidt

Casi siempre es necesario la tranquilidad para llegar a la mejor decisión posible. ¿Cuándo aprendiste a mantener la calma ante una situación difícil?
La fuerza no siempre se muestra empujando: a veces reside en tirar con calma, en hacer el esfuerzo justo para no romperse, incluso en aprovechar la ola a nuestro favor. Observa a los bueyes: su corpulencia es poderosa, pero no violenta. Su impulso es constante pero sosegado. Las circunstancias no son fáciles: arrastrar el peso de la barca con la captura del día, la vela latina hinchada por la insistencia del viento, el cambio de elemento —ese tránsito del agua a la tierra—: todo converge en ese instante crucial, en que todo depende de la coordinación y la persistencia. Y a pesar de todo, asumen y realizan el trabajo desde una aceptación sabia. Parece que observan todo desde fuera y toman decisiones desde la órbita del silencio.
Mirem el bou. És molt cridanera la seua manera d’estar. Arrossega barques, entra i ix de la mar, té cura dels bous braus i roman sempre amb una força assentada, en calma. No s’espanta. En la quietud també existeix l’impuls. La fermesa. Veiem per la vela unflada que eixe engranatge deu pesar molt. És la resistència del vent, eixir de l’aigua cap a la terra; escoltar les directrius del pescador i esperar que acaben de pescar. Els bous són experts a mantindre l’assossec en situacions tenses i en aquelles en què hi ha un cert perill. Sembla que observen tot des de fora, i prenen decisions des de l’òrbita del silenci.
En realitat, això és saviesa: qui està en contacte amb el silenci pot observar totes les possibilitats. Per això hi ha un tipus de bondat que, en realitat, dirigeix el món.
