Clotilde leyendo / Clotilde llegint

A veces es necesario evadirnos: no solo de la rutina, también de los recuerdos del pasado y de las expectativas de futuro. ¿Nos permitimos suficientes momentos de autocuidado para reconectar?

Una mujer se sienta a leer y el mundo —su mundo— queda en suspenso. La luz cae sobre el papel y ordena la escena: sus manos sujetan el periódico, los ojos se desplazan por la tinta, su respiración se acompasa. Leer también es una forma de pensar… ¿o de no pensar? Cuando buscamos acallar el ruido mental, la lectura puede actuar como una forma de descanso. Al pasar las páginas podemos viajar sin movernos, imaginando otras edades, otra manera de ser, otras vidas. Esa evasión no borra los problemas, pero los coloca a la distancia justa para volver a nuestro escenario habitual con más claridad. Quizá la lectura nos sitúa en otras coordenadas y eso nos renueva la perspectiva. Como esa sensación de volver a casa tras un largo viaje y sentir una capa de frescura cubriendo lo cotidiano. 

Llegir em permet fer com que no estic durant una estona (sé que m’estàs mirant, et veig de reüll amb la llibreta i el llapis fent esbossos).

De vegades em cansa ser la que sempre ofereix. No sempre tinc reserves per a donar-vos. Quan a les huit i mitja agafe el periòdic, d’alguna manera també estic passant els fulls del dia que tinc per davant. M’ature un moment, abans que se’m posen les puntes dels dits fosques per la tinta. Aprofite per a imaginar-me que estic en un altre lloc, en un altre temps; potser més jove, quan no estava dedicada a les cures dels altres, i podia pensar-me d’altres maneres. També m’imagine més major, fins i tot amb una altra forma, amb una altra vida. Això també em permet alleugerir totes les tasques que tinc. Seré velleta, o fins i tot algun arbre centenari, i també d’alguna manera estaré més tranquil·la, crec, precisament perquè ja hi haurà menys coses a pensar.