Clotilde leyendo / Clotilde llegint / Clotilde irakurtzen

CAS_Una mujer se sienta a leer y el mundo —su mundo— queda en suspenso. La luz cae sobre el papel y ordena la escena: sus manos sujetan el periódico, los ojos se desplazan por la tinta, su respiración se acompasa. Leer también es una forma de pensar… ¿o de no pensar? Cuando buscamos acallar el ruido mental, la lectura puede actuar como una forma de descanso. Al pasar las páginas podemos viajar sin movernos, imaginando otras edades, otra manera de ser, otras vidas. Esa evasión no borra los problemas, pero los coloca a la distancia justa para volver a nuestro escenario habitual con más claridad. Quizá la lectura nos sitúa en otras coordenadas y eso nos renueva la perspectiva. Como esa sensación de volver a casa tras un largo viaje y sentir una capa de frescura cubriendo lo cotidiano. 

CAT_Una dona s’asseu a llegir i el món —el seu món— queda en suspens. La llum cau sobre el paper i ordena l’escena: les mans subjecten el periòdic, els ulls es desplacen per la tinta, la seva respiració es fa pausada. Llegir també és una manera de pensar… o de no pensar? Quan busquem apaivagar el soroll mental, la lectura pot actuar com una forma de descans. En passar les pàgines podem viatjar sense moure’ns, imaginant altres edats, una altra manera de ser, altres vides. Aquesta evasió no esborra els problemes, però els col·loca a la distància justa per a tornar al nostre escenari habitual amb més claredat. Potser la lectura ens situa en unes altres coordenades i això renova la nostra perspectiva. Com aquella sensació de tornar a casa després d’un llarg viatge i sentir una capa de frescor cobrint la quotidianitat.

De vegades és necessari evadir-nos: no sols de la rutina, sinó també dels records del passat i de les expectatives de futur. Ens concedim prou moments d’autocura per reconnectar amb nosaltres mateixos?

EUS_Emakume bat irakurtzera eseri da eta mundua —bere mundua— etenda gelditu da. Argia paperaren gainean pausatu da eta eszena ordenatu du: eskuez egunkariari eusten dio, begiek tinta zeharkatzen dute eta arnasketa baretuz doa, erritmoa hartuz. Irakurtzea ere bada pentsatzeko modu bat… ala ez pentsatzeko modu bat? Buruko zarata isilarazi nahi dugunean, irakurketak atseden hartzeko modu gisa jardun dezake. Orrialdeak pasatzean, mugitu gabe bidaiatu dezakegu, beste adin batzuk, beste izateko beste modu batzuk eta beste bizitza batzuk irudikatuz. Ihes egite horrek ez ditu arazoak ezabatzen, baina behar den distantziara jartzen ditu gure ohiko agertokira argitasun handiagoz itzuli ahal izateko. Agian, irakurketak beste koordenatu batzuetan kokatzen gaitu, eta horrek gure ikuspegia berritzen digu. Bidaia luze baten ondoren etxera itzultzean izan ohi dugun sentsazio hori bezala, eta egunerokotasuna estaltzen duen freskura-geruza bat sentitu. 

Batzuetan nahitaezkoa da ihes egitea: ez ohikotasunetik bakarrik, baita iraganeko oroitzapenetatik eta etorkizunera begirako itxaropenetatik ere. Gure buruarekin berriro konektatzeko, behar adina zaintza-une eskaintzen al dizkiogu gure buruari?