Madre / Mare / Ama

CAS_Los días de postparto son días de primeras veces. La cama se convierte en territorio de encuentro “piel con piel”, se descubren la ternura y el desvelo como nuevos compañeros vitalicios. Madre y bebé inician un camino recién bifurcado. Poco a poco se van sincronizando en un delicado acompasamiento: el instinto reside dentro, pero hay que encontrarlo; la leche espera, magistralmente preparada por la naturaleza, pero brota solo si se produce la combinación mágica de hormonas, desencadenadas por la intimidad, seguridad y amor. Porque, aunque este sensible y fino ajuste está óptimamente organizado por milenios de evolución ––de no ser así no estaríamos aquí––, también está inevitablemente influido por el entorno social y cultural de cada época.

De todas las transformaciones que puede atravesar un cuerpo, la maternidad es quizá la más radical. El reposo alivia el dolor y ayuda a procesar lo que, en realidad, son dos nacimientos: el de la criatura, pero también el de la nueva identidad como madre. Tras el umbral del parto es necesario preguntarse: ¿quién nutre a la que nutre?

CAT_Els dies de postpart són dies de primeres vegades. El llit es converteix en territori de trobada «pell amb pell», es descobreixen la tendresa i el desvetllament com a nous companys vitalicis. Mare i nadó inicien un camí acabat de bifurcar. A poc a poc es van sincronitzant en una delicada coordinació: l’instint resideix a dins, però cal trobar-lo; la llet espera, magistralment preparada per la natura, però brolla només si es produeix la combinació màgica d’hormones, desencadenades per la intimitat, la seguretat i l’amor. Perquè, encara que aquest ajust sensible i fi està òptimament organitzat per mil·lennis d’evolució ––si no fora així no seríem aquí––, també està inevitablement influït per l’entorn social i cultural de cada època.

De totes les transformacions que pot travessar un cos, la maternitat és potser la més radical. El repòs alleuja el dolor i ajuda a processar el que, en realitat, són dos naixements: el de la criatura, però també el de la nova identitat com a mare. Després del llindar del part cal preguntar-se: qui nodreix a aquella que nodreix?

EUS_Umearen jaiotzaren ondorengo egunak lehenengo aldien egunak dira. Ohea “larrua larruarekin” topaketarako lurralde bihurtzen da, samurtasuna eta lo-galtzea biziarteko bidaide bihurtzen dira. Amak eta haurtxoak banatu berri den bide bati heltzen diote. Poliki-poliki, batak bestearekin bat egin du, moldatze samur batean: sena barnean dago, baina aurkitu egin behar da; esnea zain dago, naturak maisuki prestaturik, baina jariatzen da soilik hormonen konbinazio magikoa gertatzen bada, intimitateak, segurtasunak eta maitasunak bultzaturik. Egokitzapen fin eta sentikor hori milaka urtetako bilakaerak modu ezin hobean antolatu badu ere —hala izan ez balitz, ez ginateke hemen egongo—, garai bakoitzeko gizarte- eta kultura-ingurunearen eraginpean ere badago nahitaez.

Gorputz batek izan ditzakeen eraldaketa guztien artean, amatasuna da, agian, errotikoena. Atsedenak mina arintzen du eta, izatez, bi jaiotza direnak barneratzen laguntzen du: haurtxoarena, baina baita ama gisa duen nortasun berriarena. Erditzearen atalasea igarota, galdera hau egin beharra dago: nork elikatzen du elikatzailea?