Nadadora, Jávea / Nedadora, Xàbia / Igerilaria, Xàbia

CAS_El mar impone su ritmo. De manera similar, también lo hacen la enfermedad, la vulnerabilidad, la discapacidad y, en esencia, toda adversidad vital. Nos encaje o no, vivir en minoría, en los márgenes de lo hegemónico, fuera de lo normativo, lo canónico y lo establecido dicta su propio tiempo y sus velocidades.

Esta joven nadadora se sumerge vestida porque las normas sociales de su época le exigen ocultar su anatomía. El cuerpo femenino tiene que aprender otra ley: a su peso natural ha de sumar el lastre de las telas mojadas. Cualquier movimiento requiere un esfuerzo extra. ¿Pensará en lo ligeros que nadan los chicos de su edad, con el torso desnudo? Es imposible avanzar al mismo ritmo que ellos: se le enredan las gasas en las piernas, siente que las enaguas la hunden ligeramente. ¿Quizá nunca debió alejarse de la orilla? Nadar es el complejo arte del equilibrio entre la acción y el dejarse llevar. ¿Luchar contra la corriente o ceder ante su arrastre? Cuidado con los pesos invisibles: se nos pueden pegar como una segunda piel; tanto, que acabemos olvidando su presencia.

CAT_La mar imposa el seu ritme. De manera semblant, també ho fan la malaltia, la vulnerabilitat, la discapacitat i, en essència, qualsevol adversitat vital. Ens encaixi o no, viure en minoria, en els marges del que és hegemònic, fora d’allò normatiu, canònic i d’allò que s’estableix, dicta el seu propi temps i les seves velocitats.

Aquesta jove nedadora es capbussa vestida perquè les normes socials de la seva època li exigeixen ocultar la seva anatomia. El cos femení ha d’aprendre una altra llei: al seu pes natural ha de sumar el llast de les teles mullades. Qualsevol moviment requereix un esforç extra. Pensarà en la lleugeresa amb què neden els nois de la seva edat, amb el tors nu? Li és impossible avançar al mateix ritme que ells: se li enreden les gases a les cames, sent que les sinagües l’enfonsen lleugerament. Potser mai no hauria d’haver-se allunyat de la vora de la mar? Nedar és el complex art de l’equilibri entre l’acció i deixar-se portar. Lluitar contra el corrent o cedir al seu arrossegament? Compte amb els pesos invisibles: se’ns poden adherir com una segona pell; tant, que acabem oblidant la seva presència.

EUS_Itsasoak bere erritmoa ezartzen du. Antzera, hala egiten dute gaixotasunak, kalteberatasunak, desgaitasunak eta, funtsean, bizitzako ezbehar orok. Atsegin izan ala ez, gutxiengoan bizitzeak —hegemoniatik, arauzkotik, kanonikotik eta ezarritakotik at— berezko denborak eta abiadurak ezartzen ditu.

Igerilari gazte hori jantzita murgiltzen da uretan, bere garaiko gizarte-arauek anatomia ezkutatzera behartzen baitute. Emakumezkoen gorputzak beste lege bat ikasi beharra dauka: berezko pisuari oihal hezeen karga gehitu behar dio. Edozein mugimenduk aparteko ahalegina eskatzen du. Pentsatuko ote du bere adineko mutilak zeinen arin ibiliko ote diren igerian, bularra biluzik dutela? Ezinezkoa da haien erritmo berera aurrera egitea: gaza-oihalak hanketan korapilatzen zaizkio; azpiko gonek pixka bat hondoratzen dutela sentitzen du. Beharbada ez zuen sekula ertzetik urrundu behar? Igerian egitea ekintzaren eta eramaten uztearen arteko oreka-arte konplexua da. Korrontearen aurka borrokatu ala haren indarraren aurrean etsi? Kontuz pisu ikusezinekin: bigarren larruazal bat bezala itsats dakizkiguke; hainbeste, non haien presentzia ahazteraino irits gaitezkeen.