Ambien Cheap Buy Non-Generic Ambien Order Zolpidem Online Uk Cheapest Ambien Generic Buy Ambien Cr Generic
Saltear al contenido principal

CULTURA
GALERÍA
¿Sorolla en un hospital?

Después del baño / Després del bany

Joaquín Sorolla Bastida
Después del baño / Després del bany

1892
Óleo sobre lienzo
128 x 193cm

© Museo Sorolla, no inv.01454

Muchas veces anhelamos una historia —un libro, una película, una imagen— que nos ofrezca exactamente lo que echamos en falta. ¿Crees que el arte puede compensar una carencia vital, rellenar con sentido aquello que “no está”?

¡Cuánto ruido y cuánto humo debía de haber en las ciudades industriales! Sabemos eso por varias razones, pero una de ellas reside en la profusión de obras con temática de toilette, esto es, el aseo íntimo femenino. Sabemos por ello que quien consolida este tema iconográfico es la mirada masculina, que corresponde a un determinado sujeto hegemónico en el siglo XIX: burgués, de raza blanca, y primero en la línea de representatividad política. 

La clave está en lo que no está, que es lo que a veces opera con más fuerza. Si la delicadeza y la vulnerabilidad es lo que resulta llamativo, eso se debe a que quien lo demanda es su contrario: una mirada hegemónica e industrial. 

Es curioso también el mármol que acompaña muchas de estas escenas, presentes en tantos pintores que tratan el tema: la blanquitud escenográfica y el ideal fijo de un material que se considera noble. Que no mancha.

Quant de soroll i quant de fum devia haver-hi a les ciutats industrials! Sabem això per diverses raons, però una d’aquestes resideix en la profusió d’obres amb temàtica de toilette, és a dir, la neteja íntima femenina. Sabem gràcies a això que qui consolida aquest tema iconogràfic és la mirada masculina, que correspon a un determinat subjecte hegemònic en el segle XIX: burgès, de raça blanca, i primer en la línia de representativitat política.

La clau està en allò que no hi és, que és el que de vegades opera amb més força. Si la delicadesa i la vulnerabilitat és el que resulta cridaner, això es deu al fet que qui ho demanda és el seu contrari: una mirada hegemònica i industrial.

És curiós també el marbre que acompanya moltes d’aquestes escenes, presents en molts dels pintors que tracten el tema: la blanquitud escenogràfica i l’ideal fix d’un material que es considera noble. Que no taca.

Volver arriba