Clotilde en traje de noche / Clotilde en vestit de nit

Clotilde es retratada vestida de negro, como si la noche se le hubiese posado sobre la piel. ¿Cuántos significados puede tener un manto negro que nos envuelve? Desde un plano literal, cambiarnos la vestimenta al final del día puede prepararnos para salir de fiesta a devorar la noche. O, por el contrario, disponernos para la desconexión y el descanso. Pero el tiempo nocturno también ofrece otros significados metafóricos: desde San Juan de la Cruz, atravesar la “noche oscura del alma” es adentrarse en la negrura de una crisis interior, un camino solitario de desolación profunda, de confusión nebulosa y de carencia de significado. Un encuentro con la propia sombra sin duda sobrecogedor, pero necesario para el  verdadero encuentro con nuestra esencia. Afortunadamente, ese difícil tiempo lunar ofrece señales de luz a quien sepa descubrirlas: en plena tiniebla también brotan flores, raras pero blanquísimas, que podemos ceñir en nuestras sienes para no perder el rumbo.

«A la foscor a través d’allò més fosc; al que és desconegut a través d’allò més desconegut». Això recomana Carl Gustav Jung —psiquiatre i psicòleg suís de principis del segle XX— per a endinsar-se en el que, a priori, pot fer por.

Em vas dir: «Per què?» i jo et vaig respondre amb açò. No sé com explicar-t’ho millor. No entens per què ara has de posar-te el vestit de nit. Jo tampoc sé per què ens arriba la malaltia. Però sí que sé que de vegades cal canviar de vestit. És llei de vida. Quan hi ha un excés de llum solar, és com si el cos pesara massa, i aquest necessita explorar altres estats per a descansar. La nit és el territori lunar, de les ombres que semblen gossos de la teua mateixa altura; són les travessies pel riu quan ningú ens veu, amb l’aigua fosca per la cintura, lluitant contra corrent.

Només et queda acceptar eixe vestit. Si ho fas descobriràs que portes també un collar daurat i una flor blanca. Estàs llesta per a mirar-te.