Clotilde en traje de noche / Clotilde en vestit de nit / Clotilde gaueko soinekoarekin

CAS_Clotilde es retratada vestida de negro, como si la noche se le hubiese posado sobre la piel. ¿Cuántos significados puede tener un manto negro que nos envuelve? Desde un plano literal, cambiarnos la vestimenta al final del día puede prepararnos para salir de fiesta a devorar la noche. O, por el contrario, disponernos para la desconexión y el descanso. Pero el tiempo nocturno también ofrece otros significados metafóricos: desde San Juan de la Cruz, atravesar la “noche oscura del alma” es adentrarse en la negrura de una crisis interior, un camino solitario de desolación profunda, de confusión nebulosa y de carencia de significado. Un encuentro con la propia sombra sin duda sobrecogedor, pero necesario para el  verdadero encuentro con nuestra esencia. Afortunadamente, ese difícil tiempo lunar ofrece señales de luz a quien sepa descubrirlas: en plena tiniebla también brotan flores, raras pero blanquísimas, que podemos ceñir en nuestras sienes para no perder el rumbo.

CAT_Clotilde és retratada vestida de negre, com si la nit se li hagués posat sobre la pell. Quants significats pot tenir un mantell negre que ens embolcalla? Des d’un punt de vista literal, canviar-nos de roba al final del dia pot preparar-nos per a sortir de festa a devorar la nit. O, per contra, disposar-nos per a la desconnexió i el descans. Però el temps nocturn també ofereix altres significats metafòrics: des de Sant Joan de la Creu, travessar la «nit fosca de l’ànima» és endinsar-se en la negror d’una crisi interior, un camí solitari de desolació profunda, de confusió nebulosa i de manca de significat. Una trobada amb la pròpia ombra sens dubte colpidora, però necessària per a la veritable trobada amb la nostra essència. Afortunadament, aquest difícil temps lunar ofereix senyals de llum a qui sàpiga descobrir-les: en plena tenebra també hi brollen flors, rares però blanquíssimes, que podem cenyir-nos a les temples per no perdre el rumb.

EUS_Clotilde beltzez jantzita ageri da erretratuan, gaua bera larruazalean pausatu izan balitzaio bezala. Zenbat esanahi izan ditzake gu inguratzen gaituen soingaineko beltz batek? Plano literalean, egunaren amaieran jantziak aldatzeak gaua irentsi eta ospakizunetara prestatzeko aukera eman diezaguke. Edo, aitzitik, deskonektatu eta atseden hartzeko presta gaitzake. Baina gauekoak beste esanahi metaforiko batzuk ere baditu: San Juan de la Cruzetik abiatuta, “arimaren gau iluna” zeharkatzea barne-krisi baten belztasunean sartzea da, atsekabe sakoneko bide bakarti batean, nahasmendu lainotsu eta zentzurik ezaren egoeran. Zalantzarik gabe, gure itzalarekin topo egitea izugarria izan daiteke, baina gure benetako esentziarekin topo egiteko ezinbestekoa. Zorionez, ilargi-garaia zail horrek argi-seinaleak eskaintzen dizkio horiek aurkitzen jakiten duenari: iluntasun osoan ere loreak sortu egiten dira, bitxiak baina zuri-zuriak, eta horiek gure lokietan jar ditzakegu, norabidea gal ez dezagun.