Zolpidem Tartrate Where To Buy Discount Ambien Online Buy Ambien Online Canada Buying Zolpidem Tartrate Ambien Forum Buy Cheapest Ambien Online
Saltear al contenido principal

CULTURA
GALERÍA
¿Sorolla en un hospital?

Mis hijos / Els meus fills

Joaquin Sorolla Bastida

Mis hijos / Els meus fills

1904.

Óleo sobre lienzo.

160,50×230,50cm

© Museo Sorolla, no inv. 00651.

Ojalá hablar más de lo que se despliega entre un padre y sus hijos. También de las dudas y lo que es difícil expresar.

 

Para construir una estructura hay que repartir el peso. En el centro, María, la hermana mayor, sentada en su silla (estaría bien aliviar a las niñas de ocupar algunos tronos). Ella está a medio camino entre la herencia (a la izquierda) y el juego (a la derecha). María sabe que no debe alejarse mucho de Elena, que todavía sabe crear. 

La pequeña está recostada en un sillón más mullido y cómodo; sin embargo, no llega al suelo todavía, tendrá que aprender a enraizarse. Las dos están vestidas de rojo. Se les permite, de alguna manera, mostrar sus afectos. De hecho, se espera que lo hagan, no vayan a pensar demasiado sobre ingeniería o literatura. 

El pequeño Joaquín ocupa el espacio gris y blanco: las únicas licencias de una masculinidad en construcción. Mira a su padre, intentando llegar a ese ideal intocable que le han enseñado. «Heredarás la ley y no preguntarás más».

Tant de bo es parlara més del que s’esdevé entre un pare i els seus fills. També dels dubtes i del que és difícil expressar.

Per a construir una estructura cal repartir el pes. En el centre, María, la germana major, asseguda en la seua cadira (estaria bé estalviar a les xiquetes el fet d’ocupar alguns trons). Ella està a mig camí entre l’herència (a l’esquerra) i el joc (a la dreta). María sap que no ha d’allunyar-se molt d’Elena, que encara sap crear.

La menuda està recolzada en una butaca més blaneta i còmoda; no obstant això, no arriba al terra encara, haurà d’aprendre a arrelar-se. Ambdues estan vestides de roig. Se’ls permet, d’alguna manera, mostrar els seus afectes. De fet, s’espera que ho facen, no siga cosa que pensen massa sobre enginyeria o literatura.

El xicotet Joaquín ocupa l’espai gris i blanc: les úniques llicències d’una masculinitat en construcció. Mira son pare, intentant arribar a eixe ideal intocable que li han ensenyat. «Heretaràs la llei i no preguntaràs més».

Volver arriba