Mis hijos / Els meus fills / Nire seme-alabak

CAS_En este retrato, la pupila paternal de Sorolla contempla a sus hijos. Quizá piensa en el peso de lo heredado y en lo que está por venir. Parece que la composición estructura y reparte esos roles: María, hija mayor, observa desde el centro que le concede ser la primogénita. Va vestida de rojo —como su hermana pequeña Elena, a la derecha— quizá simbolizando el territorio del afecto y la feminidad. Parecen relajadas en la semipenumbra del segundo plano. Sin embargo, todo converge para que nuestros ojos se posen sobre su hermano Joaquín. Su posición es privilegiada: en primer plano, es el que recibe más luz. Pero no todo son ventajas: la austeridad del gris, el lazo en la garganta, la postura de pie, encabezando la prole. ¿Estará buscando un modelo, sentirá la presión o la expectativa? Quizá el padre ilumina con orgullo al varón y protege con ternura a las hijas. Hoy, los roles familiares no deberían limitar el camino propio. La familia define de dónde venimos, pero no debería determinar hacia dónde vamos. ¿Sientes que te asignaron un papel? ¿Cuál estás eligiendo ahora?

CAT_En aquest retrat, la pupil·la paternal de Sorolla contempla els seus fills. Potser pensa en el pes de l’herència i en tot el que ha de venir. Sembla que la composició estructura i reparteix aquests rols: María, la filla gran, observa des del centre que li concedeix ser la primogènita. Va vestida de vermell —com la seva germana petita Elena, a la dreta— potser simbolitzant el territori de l’afecte i la feminitat. Semblen relaxades en la semipenombra del segon terme. Tanmateix, tot convergeix perquè la nostra mirada es posi sobre el seu germà Joaquín. La seva posició és privilegiada: en primer pla, és el que rep més llum. Però no tot són avantatges: l’austeritat del gris, el llaç al coll, la postura dempeus, encapçalant la prole. Estarà buscant un model? Sentirà la pressió o l’expectativa? Potser el pare il·lumina amb orgull el fill i protegeix amb tendresa les filles. Avui, els rols familiars no haurien de limitar el camí propi. La família defineix d’on venim, però no hauria de determinar cap a on anem. Sents que et van assignar un paper? Quin estàs escollint ara?

EUS_Erretratu honetan, Sorollaren begirada aitatarra bere seme-alabei so dago. Agian oinordetzan jasotakoaren zaman eta etortzeko dagoen horretan ari da pentsatzen. Badirudi konposizioak rol horiek egituratu eta banatzen dituela: Maria alabarik zaharrenak, lehenalaba izateak ematen dion erdigunetik begiratzen du. Gorriz jantzita dago —eskuinaldean duen Elena ahizpa txikia bezala—, beharbada afektuaren eta feminitatearen lurraldea irudikatuz. Erlaxatuta dirudite bigarren planoko erdi-itzalean. Hala ere, dena batzen da gure begiek Joakin anaiari begira diezaioten. Harren kokapena pribilegiatua da: aurre-aurrean dago, eta argi gehien jasotzen du. Alabaina, dena ez da onura: grisaren soiltasuna, eztarriko begizta, zutikako jarrera, haurren buru. Eredu baten bila ote dabil, presioa edo itxaropena sentituko ote du? Beharbada, aitak harrotasunez argiztatzen du semea, eta samurtasunez babesten ditu alabak. Gaur egun, familia-rolek ez lukete bakoitzaren bidea mugatu behar. Familiak nondik gatozen definitzen du, baina ez luke nora goazen zehaztu behar. Paper bat esleitu zizutela sentitzen duzu? Zein aukeratzen ari zara orain?