Joaquín Sorolla Bastida
Tocando la guitarra / Tocant la guitarra
c.1889
Acuarela sobre cartón
40 x 54,50 cm
© Colección Carmen Thyssen-Bornemisza en préstamo gratuito al Museo Carmen Thyssen Málaga. CTB.1994.26

CAS_En un entorno de cuidados —como un hospital—, la música puede constituir una medicina complementaria al tratamiento médico. Y su potencial sanador —demostrada por abundante evidencia clínica— se multiplica si, como en esta imagen, se acompaña de cercanía. En esta acuarela, la música es la excusa para el encuentro. Una guitarra marca el compás, pero lo que llena el aire es la conversación: bromas, confidencias, el alivio de sentirse entendida. Posiblemente, las mujeres de esta escena están cerrando su jornada de trabajo: puede que haya cansancio en los cuerpos y, aun así, aparece esa chispa que devuelve la vida. Aunque reír no borre las dificultades, parece que afloja el nudo. La amistad, la complicidad y el humor son tres elementos vitales que durante un proceso de enfermedad pueden marcar una diferencia decisiva. Piensa en esa persona que te acompaña y te cuida no solo desde el abrazo, sino desde la palabra. ¿Crees que hacer reír a quien lo necesita puede ser una forma de cuidado?
CAT_En un entorn de cures —com un hospital—, la música pot constituir una medicina complementària al tractament mèdic. I el seu potencial terapèutic —demostrat per una abundant evidència clínica— es multiplica si, com en aquesta imatge, s’acompanya de proximitat. En aquesta aquarel·la, la música és l’excusa per a la trobada. Una guitarra marca el compàs, però el que omple l’aire és la conversa: bromes, confidències, l’alleujament de sentir-se compresa. Possiblement, les dones d’aquesta escena estan tancant la seva jornada laboral: potser hi ha cansament als cossos i, així i tot, apareix aquella espurna que retorna la vida. Encara que riure no esborri les dificultats, sembla que afluixa el nus. L’amistat, la complicitat i l’humor són tres elements vitals que, durant un procés de malaltia, poden marcar una diferència decisiva. Pensa en aquella persona que t’acompanya i et cuida no només des de l’abraçada, sinó també des de la paraula. Creus que fer riure a qui ho necessita pot ser una forma de cura?
EUS_Zaintza-ingurune batean —ospitale batean, adibidez—, musika tratamendu medikoaren osagarri den sendagaia izan daiteke. Eta sendatzeko duen gaitasuna —ebidentzia kliniko ugarik frogatua— biderkatu egiten da, irudi honetan bezala, hurbiltasunez lagunduta badago. Akuarela honetan, musika topaketarako aitzakia da. Gitarra batek konpasa markatzen du, baina elkarrizketa da airea betetzen duena: txantxak, konfiantzazko kontuak, ulertua sentitzearen lasaitasuna. Litekeena da eszena honetako emakumeek euren laneguna amaitzear izatea: baliteke nekea egotea gorputzetan eta, hala ere, bizia itzultzen duen txinparta hori ageri da. Barre egiteak zailtasunak ezabatzen ez dituen arren, badirudi korapiloa laxatzen duela. Adiskidetasuna, konplizitatea eta umorea gaixotasun-prozesu batean alde erabakigarria eragin dezaketen bizi-elementuak dira. Pentsa ezazu besarkadaren bidez ez ezik, hitzaren bidez ere lagun egiten dizun eta zaintzen zaituen pertsona horrengan. Zure iritziz, behar duenari barre eragitea zaintzeko modu bat izan daiteke?
